Espiem el taller (Segona part)
És cert que hi ha poques persones que sàpiguen com és de veritat la feina en un taller de joieria. N’hi ha que se l’imaginen així:
O, fins i tot, d’aquesta altra manera:
El dia a dia al nostre taller no és tant de conte, però té el seu punt emocionant. Ja us en vam fer cinc cèntims a la primera part. Ara que ja ens hem colat al taller del Fidel Roca, no hi ha secrets per a vosaltres. Bé, només algun que us explicarem ara mateix.
Més que atenció al detall, ens perd la minuciositat. Canvis més petits que un mil·límetre ens poden portar a un resultat diferent i més satisfactori. Estem alerta a les proporcions, l’estètica, l’equilibri i, sobre tot, al que ens digui la peça en la que estem treballant en aquell moment.
Absorts en la feina, és tan valiós el procés com el resultat. Tan distints com importants són una peça de protocol, com un penjoll, com un rellotge. Un secret: són molt i molt primmirats amb el resultat. Això és una virtut, però, si els veieu, no els digueu que ho he sabut per aquest blog, d’acord?
No es conformen amb el primer acabat, ni amb el segon, ni amb el dotzè. No persegueixen la perfecció, sinó reproduir el que voltava a les seves ments, fer-lo material.
Es pot arribar a concebir aquest poder? Fer realitat allò que imaginem i els apassiona.
Oi que donaria per rodar una pel·lícula?
0 Comments