El reconeixement és un acte d’amor i l’amor té fam de símbols. Aquests poden ser els mateixos guanyadors o el guardó que és entregat. En el cas dels premis Oscar, per exemple, els símbols solen ser amdós elements.
La cerimònia, els assistents, els nominats, els discursos… Tota una organització, tota una feina hi és darrera del reconeixement que es dóna a una fita personal que ha passat a ser social.
Creem guardons i ens agrada. Tot el que signifiqui treball en comunitat per empenyer endavant la feina ben feta és bo. Quan un premiat agafa el guardó de les mans de qui li entrega, accepta que la seva obra (esportiva, científica, artística…) forma part de tots nosaltres. Això és bonic. La bellesa també resideix en aquests actes. Quedem-nos al moment en que el premiat rep el guardó: aquest guardó que hem ideat, dissenyat i creat amb cura i dedicació. A l’instant es produeixen molts efectes: un punt d’arribada per a qui rep el premi, o un punt de sortida en el trofeu, la placa… es converteix en una prova perdurable d’una cerimònia, un moment que no s’ha d’oblidar.
0 Comments